La música fou com un mar en el qual vaig nedar com un peix petit...Pau Casals
Notícies
Veure arxiu de notíciesMARIONA CAMATS TORRENTS GUANYA LA BECA INTERNACIONAL PAU CASALS 2016
04/10/2016
El jurat de la Beca Internacional Pau Casals 2016, presidit per Marta Casals i format per grans figures internacionals com Lluís Claret, Claudio Bohorquez, Julius Berger i Josep Maria Escribano, ha atorgat la beca a la jove violoncel·lista de 19 anys Mariona Camats Torrents.
El passat dissabte 1 d’octubre, a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, van tenir lloc les audicions dels set candidats a aquesta beca Internacional. Durant tot el dia van interpretar davant del jurat el Preludi, la Sarabanda i la Giga d'una de les Suites de Bach, i el primer moviment amb cadença del concert en re major de Haydn.
Marta Casals, vídua del Mestre Casals i presidenta del Jurat, va destacar la gran vàlua de tots els candidats i l’alt nivell que els finalistes a la Beca van assolint any rere any. En aquest sentit, va insistir que la Beca Pau Casals, des de la seva creació el 1984, ha ajudat a més de cinquanta violoncel·listes a ampliar els seus estudis i consolidar el seu nivell de formació.
El jurat de la Beca Internacional Pau Casals 2016, presidit per Marta Casals i format per grans figures internacionals com Lluís Claret, Claudio Bohorquez, Julius Berger i Josep Maria Escribano, ha concedit la beca a la jove violoncel·lista de 19 anys Mariona Camats Torrents (La Garriga, 1997). Camats actualment està cursant els estudis superiors al Leopold-Mozart-Zentrum de la Universitat d’Augsburg (Alemanya).
El jurat també va atorgar l’accèssit de la Beca Internacional Pau Casals 2016 a Alfredo Ferre Martínez (Elda, Alacant. 1994). Enguany, atès l’alt nivell interpretatiu dels finalistes de la convocatòria, s’acordà atorgar la distinció d’honor a la resta dels candidats: Jamal Aliyev (Ankara. Turquia, 1993), Margarita Balanas (Letònia, 1993), Guillermo Ortega Santos (Madrid, 1995), Nerea Sorozábal Moreno ( Madrid, 1994) i Laura Szabó (Hongria, 1993).
- «|
- 1 |
- 2 |
- 3 |
- 4 |
- 5 |
- 6 |
- 7 |
- 8 |
- 9 |
- 10 |
- 11 |
- 12 |
- 13 |
- 14 |
- 15 |
- 16 |
- 17 |
- 18 |
- 19 |
- 20 |
- 21 |
- 22 |
- 23 |
- 24 |
- 25 |
- 26 |
- 27 |
- 28 |
- 29 |
- 30 |
- 31 |
- 32 |
- 33 |
- 34 |
- 35 |
- 36 |
- 37 |
- 38 |
- 39 |
- 40 |
- 41 |
- 42 |
- 43 |
- 44 |
- 45 |
- 46 |
- 47 |
- 48 |
- 49 |
- 50 |
- 51 |
- 52 |
- 53 |
- 54 |
- 55 |
- 56 |
- 57 |
- 58 |
- 59 |
- 60 |
- 61 |
- 62 |
- 63 |
- 64 |
- 65 |
- 66 |
- 67 |
- 68 |
- 69 |
- 70 |
- 71 |
- 72 |
- 73 |
- 74 |
- 75 |
- 76 |
- 77 |
- 78 |
- 79 |
- 80 |
- 81
- |»
