El reconegut pianista Josep M. Colom, guardonat amb el Premi Nacional de Música i amb una carrera internacional consolidada, ens convida a gaudir d’un concert al Museu Pau Casals amb motiu del centenari del naixement del pianista Eugene Istomin.
Eugene Istomin (Nova York, 1925 – Washington, D.C., 2003) va ser un dels pianistes més destacats del segle XX. Alumne d’Alexander Siloti i format al Curtis Institute of Music, va debutar als disset anys amb l’Orquestra de Filadèlfia després de guanyar el prestigiós Premi Leventritt, iniciant una carrera internacional que el situaria entre els intèrprets més respectats de la seva generació. Va ser convidat habitual de les principals orquestres d’Amèrica del Nord i d’Europa i va col·laborar amb directors com Bruno Walter, Eugene Ormandy i Leonard Bernstein.
Eugene Istomin va ser convidat al Festival de Prades de 1950, un esdeveniment que va marcar decisivament la seva vida tant com a músic com a persona. Casals, que mai no havia tingut fills, l’estimava com un fill i entre tots dos hi havia no només una gran afecció, sinó també una franquesa i una manca de cerimònia poc habituals. Casals va contribuir a definir l’ambició musical d’Istomin: arribar a ser un “músic virtuós” que combinés la perfecció de Heifetz i Toscanini amb la sensibilitat de Casals. Istomin volia assumir el repte d’unir qualitats que semblen difícils, si no impossibles, de fer coexistir en un sol músic.
La seva relació amb Casals transcendia la música. Políticament i filosòficament, compartien un profund compromís amb la llibertat i la justícia, convençuts que, abans que músics, eren homes. Istomin sempre va estar completament disponible per a Casals, entregant-se en cos i ànima a l’organització dels Festivals de Prades entre 1953 i 1955, recaptant fons i fins i tot cedint part dels seus propis honoraris. Va tenir un paper essencial en moltes de les iniciatives de Casals als Estats Units, tant amb el govern (notablement amb el president Truman el 1950) com amb la premsa (assegurant la publicació de l’article de Casals “I Have Not Changed My Mind” a la Saturday Review el 1953) i com a intermediari en les negociacions amb Columbia Records.
El 1975 es va casar amb Marta Casals, vídua de Pau Casals, amb qui va viure fins a la seva mort el 2003. Per desig propi, va voler ser enterrat al cementiri del Vendrell, on descansa en una tomba propera a la del seu estimat mestre Casals.
L’aforament a l’activitat és limitat. Cal comprar entrades anticipades a www.ticketsonline.paucasals.org. Per a més informació podeu enviar un correu electrònic a museu@paucasals.org o podeu trucar al 977684276.
Josep M. Colom, piano
Nascut a Barcelona l’any 1947, destacat per la seva trajectòria com a intèrpret i pedagog, va iniciar la seva projecció internacional després de guanyar els concursos de Jaén (1977) i Santander (1978).
Format a l’École Normale de Musique de París, ha enregistrat nombrosos CD per al segell Mandala i per a RTVE, interpretant obres de compositors com Brahms, Mompou, Falla, Chopin, Debussy o Ravel.
Especialista en recital i música de cambra, ha col·laborat amb prestigiosos directors i amb la majoria d’orquestres espanyoles. Paral·lelament, desenvolupa una destacada tasca pedagògica a la Universitat d’Alcalá d’Henares, Musikeon de València i el Conservatori del Liceu de Barcelona.