El reconegut pianista Josep M. Colom, guardonat amb el Premi Nacional de Música i amb una carrera internacional consolidada, ens convida a gaudir d’un concert al Museu Pau Casals amb motiu del centenari del naixement del pianista Eugene Istomin.
Eugene Istomin (Nova York, 1925 – Washington, D.C., 2003) va ser un dels pianistes més destacats del segle XX. Alumne d’Alexander Siloti i format al Curtis Institute of Music, va debutar als disset anys amb l’Orquestra de Filadèlfia després de guanyar el prestigiós Premi Leventritt, iniciant una carrera internacional que el situaria entre els intèrprets més respectats de la seva generació. Va ser convidat habitual de les principals orquestres d’Amèrica del Nord i d’Europa i va col·laborar amb directors com Bruno Walter, Eugene Ormandy i Leonard Bernstein.
Eugene Istomin va ser convidat al Festival de Prades de 1950, un esdeveniment que va marcar decisivament la seva vida tant com a músic com a persona. Casals, que mai no havia tingut fills, l’estimava com un fill i entre tots dos hi havia no només una gran afecció, sinó també una franquesa i una manca de cerimònia poc habituals. Casals va contribuir a definir l’ambició musical d’Istomin: arribar a ser un “músic virtuós” que combinés la perfecció de Heifetz i Toscanini amb la sensibilitat de Casals. Istomin volia assumir el repte d’unir qualitats que semblen difícils, si no impossibles, de fer coexistir en un sol músic.
La seva relació amb Casals transcendia la música. Políticament i filosòficament, compartien un profund compromís amb la llibertat i la justícia, convençuts que, abans que músics, eren homes. Istomin sempre va estar completament disponible per a Casals, entregant-se en cos i ànima a l’organització dels Festivals de Prades entre 1953 i 1955, recaptant fons i fins i tot cedint part dels seus propis honoraris. Va tenir un paper essencial en moltes de les iniciatives de Casals als Estats Units, tant amb el govern (notablement amb el president Truman el 1950) com amb la premsa (assegurant la publicació de l’article de Casals “I Have Not Changed My Mind” a la Saturday Review el 1953) i com a intermediari en les negociacions amb Columbia Records.
El 1975 es va casar amb Marta Casals, vídua de Pau Casals, amb qui va viure fins a la seva mort el 2003. Per desig propi, va voler ser enterrat al cementiri del Vendrell, on descansa en una tomba propera a la del seu estimat mestre Casals.
L’aforament a l’activitat és limitat. Cal comprar entrades anticipades a www.ticketsonline.paucasals.org. Per a més informació podeu enviar un correu electrònic a museu@paucasals.org o podeu trucar al 977684276.
Josep M. Colom, piano
Vaig néixer a Barcelona el 1947. La música era una cosa molt important i quotidià en el meu ambient familiar des que tinc record. No era habitual en aquesta època a Espanya. Sens dubte aquesta circumstància i el fet que els meus pares, sense ser músics de professió, em donessin suport incondicionalment tant emocionalment com econòmicament m’ha permès gaudir d’aquest ofici tota la vida.
En la meva joventut vaig guanyar alguns concursos. Els internacionals de Jaén en 1977 i Santander el 1978 em van ajudar a començar a ser conegut a Espanya; molt més tard el Ministeri de Cultura d’Espanya em va atorgar el Premi Nacional de Música que tinc especialment estima per deber-se a l’estima dels meus col·legues de professió. En els anys 80 la meva activitat pública va augmentar a poc a poc i actualment toco regularment amb pràcticament totes les orquestres espanyoles amb molt bons directors, així com en recital i música de cambra en els principals festivals i auditoris. També fora de les fronteres mantinc una notable activitat, particularment a França on vaig viure força temps en els anys 70, estudiant a l’École Normale de Musique, fundada per Alfred Cortot i on he gravat la major part de la meva discografia per al segell “Mandala “amb música d’autors tan diversos com Brahms, Franck, Blasco de Nebra, Mompou, Falla … Recentment el segell RTVE ha editat un DVD amb el tercer concert de Prokofiev i un cd amb obres de Chopin, Debussy i Ravel, enregistraments en viu de l’arxiu de Ràdio Clàssica dins de la sèrie “Grans pianistes espanyols”. Definitivament prefereixo els enregistraments en viu encara que siguin més imperfectes. Són més reals. Las meves últimes gravacions són un intent de recrear l’esperit d’un concert en directe, a més de reunir les meves últimes propostes estètiques. Es tracta de cuatre CD al segell Eudora, amb repertori de Bach, Mozart, Chopin, Beethoven i Liszt.
Molts músics han influït i influeixen en la meva evolució musical. Vull destacar en els meus començaments al compositor (i en aquells dies també pianista) Joan Guinjoan que en els meus 19 anys em va ajudar a desenvolupar una manera d’abordar la música i l’execució pianística molt més racional i estructurada.
Un temperament reservat i introvertit fa que el meu món sigui el recital i la música de cambra, encara que no he sabut renunciar a les ocasions de gaudir de les meravelles del repertori amb orquestra. No vull iniciar una llista de les orquestres, directors, quartets i músics en general amb els quals he compartit grans moments perquè inevitablement oblidaria a molts i tots tenen o han tingut importància per a mi.
La pedagogia s’ha convertit poc a poc en una cosa molt valuosa i en una ocasió, gràcies al contacte amb els músics més joves, de renovar una vegada i una altra l’entusiasme pel redescobriment del gran repertori. A més d’impartir regularment classes magistrals, vaig ensenyar des de la seva fundació el 1990 a l’Aula de Música de la Universitat d’Alcalá d’Henares i durant diversos cursos acadèmics, he col·laborat amb el Conservatori Superior de Saragossa i amb Musikeon (València). A partir de setembre 2012 he començat una nova etapa pedagògica al Conservatori Superior del Liceu (Barcelona).
Fer música és un gran privilegi i dono gràcies a totes les persones que s’han desplaçat per compartir el que per a mi és un miracle quotidià.
Wolfgang Amadeus Mozart (1756–1791)
Sonata n. 13 en Si b, K. 333
I. Allegro
II. Andante cantabile
III. Allegretto grazioso
Franz Schubert (1797–1828)
Impromptu n. 2 en Mi b, op. 90
Impromptu n. 3 en Sol b, op. 90
Maurice Ravel ( 1875-1937)
Sonatine
I. Modéré
II. Mouvement de menuet
III. Animé