• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Pau Casals
    • Biografia
    • Cronologia
    • Composicions
    • Discografia
    • Arxiu
    • Pau Casals avui
  • Museu
    • Visita
    • Informació pràctica
    • Pau Casals Educa
    • Activitats Museu
    • Col·lecció
    • Exposicions
    • Lloguer d’espais
    • Sobre el Museu
  • Activitats
  • Què fem
    • La Fundació
    • Guardó Internacional Pau Casals
    • Equip
    • Patronat
    • Càtedra Pau Casals
    • Transparència
    • Premsa
    • Blog
  • Col·labora
    • Consell de mecenatge
    • Donacions
  • Entrades
  • CA
    • ES
    • EN
    • FR
Biografia / Cronologia

De músic a home de pau

Infància al Vendrell Anys d’estudi i primers concerts Carrera internacional Residència als Estats Units Retorn a Barcelona. L'Orquestra Pau Casals Guerra Civil espanyola i exili Puerto Rico i els Festivals Casals La lluita per la pau Mort i retorn a Catalunya

1876

Neix al Vendrell

El 29 de desembre del 1876 neix a El Vendrell. El seu pare, Carles Casals Riba, era músic i organista del Vendrell. La seva mare, Pilar Defilló Amiguet, havia nascut a Puerto Rico i, li va transmetre el sentit de la justícia i la pau.

Pau Casals a l’edat de cinc anys. Fons Pau Casals.

1882

Primera actuació musical

El 27 d’abril fa la seva primera actuació musical, com a segon soprano al cor del Vendrell. El seu pare li comença a impartir classes de música i de piano. Inicia els estudis de primària a l’Escola Montserrat del Vendrell.

1883

Primera composició

Col·labora amb el seu pare en la composició d’una partitura per a una representació dels Pastorets, Los Pastorcillos en Belén. Comença a estudiar violí.

1885

La carabasseta

El seu pare i el “Peret”, el barber, li construeixen la carabasseta, considerat com el seu primer violoncel. Toca per primera vegada l’orgue del Vendrell.

1888

Primer contacte amb el violoncel i inici dels estudis a Barcelona

Un trio de música de cambra, amb Josep Garcia com a violoncel·lista, fa un concert al Centre Catòlic del Vendrell. És la primera vegada que Pau Casals veu i sent un violoncel, i decideix que és l’instrument que vol tocar. A finals d’estiu viatja a Barcelona amb la seva mare i inicia els estudis de cinc anys a l’Escola Municipal de Música amb Josep Rodoreda com a professor de composició i Josep Garcia com a professor de violoncel. El seu pare li compra un violoncel de tres quarts.

1889

Primeres actuacions musicals

Comença a tocar al Cafè Tost de Barcelona set dies a la setmana, tres hores cada nit per 4 pessetes. Durant l’estiu a Sant Salvador, fa el seu primer concert a Tarragona.

Pau Casals a l’edat d’onze anys. Fons Pau Casals.

1890

Descobriment de les Suites per a violoncel sol de J.S. Bach a Barcelona

Assisteix a un concert a Barcelona dirigit per Richard Strauss. Descobreix les sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach (Ed. Grützmacher) al carrer Ample de Barcelona. El seu pare li compra un violoncel gran.

Partitura de les sis Suites per a violoncel sol de J.S. Bach, Ed. Grützmacher. Fons Pau Casals.

1891

Isaac Albéniz i amistat amb Enric Granados

El 23 de febrer participa en un concert benèfic per a l’actriu còmica Concepció Palà al Teatre Novedades de Barcelona. Isaac Albéniz escriu una carta de recomanació per a Pau Casals al comte de Morphy, mecenes i secretari de la reina regent d’Espanya, Maria Cristina. Comença a treballar a La Pajarera, un cafè situat a la plaça de Catalunya, amb actuacions cada nit formant trio amb Ibarguren i Armengol. El grup s’estén a sis membres i passen a formar part de l’anomenat Sextet de la Pajarera. Durant aquest any coneix el compositor Enric Granados, amb qui comença una llarga amistat.

1893

Beca de la reina Maria Cristina i inici dels estudis a Madrid

A la primavera es gradua amb honors per l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Viatja a Madrid i la reina Maria Cristina li concedeix una beca de 250 pessetes mensuals. Inicia la seva segona etapa de formació musical a Madrid, al Conservatorio de Música y Declamación, amb Jesús de Monasterio com a professor de música de cambra. Durant aquests anys, estableix una relació personal amb la reina Maria Cristina, que esdevé la seva protectora.

1894

Primeres gires per Espanya

Al novembre, debuta al Cafè Romero de Madrid, formant part d’un quartet amb el violinista Julio Francés, el viola Rafael Gálvez, Peralta de segon violí i José Güervós com a pianista. A final del 1894 i inici del 1895, comença una gira per diverses províncies d’Espanya amb el tenor Damiàn Roura, el pianista Saturnino Fresno i el violinista Julio Francés.

1895

Brussel·les i pèrdua de la beca

El 14 de febrer és nomenat Cavaller de la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica. Viatja a Brussel·les amb una carta de recomanació de François Gavaërt, director del Conservatori de Música. Després de les proves d’accés, amb Édouard Jacobs, Pau Casals renuncia a entrar al conservatori. La reina Maria Cristina li retira la pensió. Decideix anar a París, on passa uns temps difícils i d’incertesa professional. A final del 1895 torna a Barcelona.

Retrat de Pau Casals. Foto: M. Büttinghausen, Amsterdam, c. 1895. Fons Pau Casals.

1896

Primers alumnes i concerts a Barcelona

S’instal·la al núm. 6 de la plaça de Catalunya. Comença a fer classes particulars de violoncel i té com a primera alumna Francesca Vidal. Al maig s’incorpora com a professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al novembre el nomenen professor de violoncel del Conservatori del Liceu. Comença a fer concerts en petites societats de Barcelona, com ara l’Ateneu Barcelonès i l’Ateneu Gracienc. Coincideix a Barcelona amb Isaac Albéniz, Agustín Rubio, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados i Saint-Saëns.

Pau Casals amb Benvingut Socias, Enric Granados i Bonaventura Dini, entre d’altres, Barcelona, c. 1896. Fons Pau Casals.

1897

Col·laboracions musicals amb Enric Granados

Formació del Quartet Crickboom amb Pau Casals al violoncel, Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna al violí i Rafael Gálvez a la viola. Pau Casals inicia una gira per Espanya amb Enric Granados i Mathieu Crickboom. La reina Maria Cristina li regala un violoncel nou, un Guarnerius.

El Quartet Crickboom. Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna, violins; Rafael Gálvez, viola, i Pau Casals, violoncel, c. 1896. Fons Pau Casals.

1898

Holanda i el Sextet d’Espinho a Portugal

El juliol toca a Holanda per a la reina Wilhelmina. A finals d’any forma part del Sextet d’Espinho a Portugal i toca per al rei Carles I i la reina Amèlia.

1899

Concert davant la reina Victòria d’Anglaterra i debut internacional a París

Pau Casals viatja a París i s’instal·la a casa de la cantant nord-americana Emma Nevada. El 20 de maig debuta a Londres al Crystal Palace amb el Concert en re menor de Lalo i el 20 d’agost actua en un concert privat davant la reina Victòria d’Anglaterra, a l’illa de Wight. Torna a París i, a finals d’any, fa el seu debut internacional amb el gran director francès Charles Lamoureux al Teatre de la República de París.

Pau Casals a l’època del seu debut a París, 1899. Fons Pau Casals.

1900

Residència a París i col·laboracions musicals

Estableix la seva residència a París i inicia la seva gran carrera com a solista internacional. Comença la col·laboració musical amb el pianista Harold Bauer. Realitza concerts a Sant Sebastià i al Teatro de la Comedia de Madrid, entre d’altres.

Pau Casals amb el pianista Harold Bauer, c. 1900. Fons Pau Casals.

1901

Primer viatge als Estats Units

Al novembre, fa el seu primer viatge als Estats Units per realitzar una gira amb la cantant Emma Nevada, el pianista Léon Moreau i el flautista Daniel Marquesí, fins al juny del 1902.

A San Francisco, pateix un accident a la mà esquerra mentre puja al mont Tamalpais que l’obliga a abandonar la gira. Durant aquests mesos, s’instal·la a la casa de Michael Stein i inicia una llarga amistat amb els seus fills, Gertrude i Leo Stein.

La reina Maria Cristina li entrega la Gran Creu de Cavaller de la Reial Ordre de Carles III.

1903

Gira per Amèrica del Sud amb el pianista Harold Bauer i el violinista Moreira de Sa

El 3 de maig inicia una gira amb Harlold Bauer i Moreira de Sa per Amèrica del Sud.

Pau Casals amb el violinista Moreira de Sa i el pianista Harold Bauer a Rio de Janeiro, 1903. Fons Pau Casals.

1904

Debut al Carnegie Hall i concert a la Casa Blanca

Inicia el seu segon viatge als Estats Units, aquest cop com a solista. El 12 de gener fa la seva primera actuació al New Lyceum Theatre a Nova York, on interpreta el Concert en re menor de Haydn amb l’American Symphony Orchestra. El 15 de gener és convidat a tocar a la Casa Blanca pel president Theodore Roosevelt. El 9 de març fa el seu debut al Carnegie Hall de Nova York, on interpreta el Don Quixot de Richard Strauss. El maig inicia la seva segona gira per Amèrica del Sud amb Harold Bauer.

1905

Primer viatge a Rússia i inici de la relació amb Guilhermina Suggia

A París s’instal·la al número 20 de Vil·la Molitor. Inicia una relació sentimental amb la violoncel·lista portuguesa Guilhermina Suggia. Comença un dels anys més actius de la seva vida. Toca a Berlín, Brussel·les, París, Frankfurt, Londres i Sant Petersburg, entre d’altres.

Pau Casals i la violoncel·lista Guilhermina Suggia a la casa de Sant Salvador, el Vendrell. Fons Pau Casals.

El novembre fa el seu primer viatge a Rússia, per actuar en un concert a la Sala de la Noblesa de Sant Petersburg, i inicia així els primers contactes amb els cercles musicals de Moscou: el pianista Alexander Siloti, els compositors Rimski-Kórsakov, César Cui, Glazunov i Aleksandr Skriabin.

1906

Consolidació de la carrera com a solista i creació del Trio Cortot-Thibaud-Casals

Comença una imparable relació de concerts i actuacions musicals per tot Europa.

El 18 de desembre del 1906, juntament amb el pianista Alfred Cortot i el violinista Jacques Thibaud, crea el Trio Cortot-Thibaud-Casals. Al desembre, el trio fa el seu debut en un concert a Lilla (França), i es converteix en una de les formacions musicals més importants del moment.

Pau Casals, Jacques Thibaud i Alfred Cortot. Fons Pau Casals.

1909

Vinculació amb la Classical Concert Society de Londres i la Northlands School

El 20 d’octubre és convidat per Edward Speyer a tocar al Bechstein Hall per a la Classical Concert Society de Londres.

Inicia la seva amistat amb el pianista i compositor Donald Francis Tovey i amb els membres de la Northlands School: Sophie Weisse, Julius Röntgen, Robert Trevelyan, Jelly d’Aranyi, Adila Fachiri, etc.

Donald Francis Tovey, Julius Röntgen, Elisabeth Trevelyan, Pau Casals i Adila Fachiri. Classical Concert Society, Londres, c. 1912. Fons Pau Casals.

1910

Debut a Viena i construcció de la casa de Sant Salvador, el Vendrell

El mes de novembre fa el seu debut a Viena interpretant el Concert en do sostingut menor d’Emánuel Moór al Gran Saló de la Musikverein, amb l’Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Franz Schalk.

Es construeix una casa d’estiueig davant la platja de Sant Salvador, al municipi del Vendrell, per passar els estius amb la seva mare, els germans i la família.

1911

Concerts a Budapest i Anglaterra

Continua les seves imparables actuacions musicals. El maig toca a Budapest amb Eugène Ysaÿe i Raoul Pugno, el març toca al Queen’s Hall de Londres, l’abril actua com a solista a Budapest i més tard ho fa a Londres interpretant els Dos concerts de Chelsea de Donald Francis Tovey.

1912

Concerts amb Eugène Ysaÿe i George Enescu

El gener, interpreta amb Eugène Ysaÿe el Doble concert de Brahms a Moscou i Sant Petersburg, i el 20 de febrer al Gran Hall de la Musikverein de Viena. El febrer, toca el Triple concert de Beethoven amb Donald Francis Tovey i George Enescu a Budapest. El 21 de març rep la Medalla d’Or de la Philharmonic Society de Londres.

Programa del concert al Music Hall de Chester, 1912. Fons Pau Casals.

1913

Coneix Susan Metcalfe i abandona París com a residència habitual

Coneix la cantant nord-americana Susan Metcalfe després d’un concert a Berlín. Deixa la casa de Vil·la Molitor a París. El 14 de desembre fa l’últim concert a Sant Petersburg.

1914

Casament amb Susan Metcalfe i debut a la Metropolitan Opera House de Nova York

El març s’embarca cap a Nova York. El 4 d’abril es casa a New Rochelle (NY) amb Susan Metcalfe i inicien una gira junts pels Estats Units. El 13 de desembre fa el primer concert a la Metropolitan Opera House de Nova York, on interpreta el Concert de Saint-Saëns i el Kol Nidrei de Bruch, amb l’Orquestra de l’Òpera i el director Richard Hageman. El 28 de febrer fa un concert amb Harold Bauer al Symphony Hall de Boston i més tard toca amb l’Orquestra Simfònica de Boston el concert de Lalo dirigit per Karl Muck.

Pau Casals amb la soprano nord-americana Susan Metcalfe a Nova York, c. 1915. Bain Collection. Library of Congress.

1915

Primers enregistraments amb la Columbia Graphophone Company

El 15 de gener fa la primera gravació de la Salut d’Amour d’Elgar, el Largo Ombra mai fu de Xerxes de Händel, Melodia en fa de Rubinstein i el segon moviment (adagio) del Concert per a violoncel en re menor de Tartini. Al cap d’uns dies fa la segona gravació del Kol Nidrei de Bruch, una Danza Española, núm. 2 de Popper, Le cygne de Saint-Saëns i una Romança de Campagnoli.

Entre el 1915 i el 1924, Pau Casals enregistra més de 50 obres breus i diferents per a la Columbia Graphophone Records.

1916

Estrena de l’òpera Goyescas i mort d’Enric Granados

El 28 de gener del 1916, Enric Granados estrena la seva òpera Goyescas a la Metropolitan Opera House de Nova York. Pau Casals ajuda el seu amic amb els assaigs i preparatius de l’obra.

El 24 de març, mor Enric Granados i la seva muller, Amparo, quan el vaixell Sussex, amb el qual viatjaven de retorn a Europa, és torpedinat per un submarí alemany. Participa en el concert benèfic a la Metropolitan Opera House organitzat per als fills del seu amic Enric Granados, juntament amb Paderewski i Fritz Kreisler.

1917-1918

Rebutja tocar a Rússia

Continua els concerts per Europa i els Estats Units i les seves gires amb Harold Bauer. A l’octubre, després de la Revolució Russa, Pau Casals decideix no tornar a tocar en aquest país com a rebuig a les seves polítiques i en suport a la situació viscuda per amics seus com Alexander Siloti.

El violinista Fritz Kreisler, el pianista Harold Bauer, Pau Casals i el director Walter J. Damrosch, Nova York, 1917. Bain Collection. LOC.

1919

Gira per Mèxic i creació de l’Orquestra Pau Casals

El 10 de gener actua a la Ciutat de Mèxic amb l’Orquestra Simfònica de la Ciutat, dirigida per Josep Rocabruna, i inicia així una gira de tres setmanes pel país. El 14 d’abril actua al Bohemian Club de Nova York amb Rachmaninov. A la primavera torna a Barcelona. El juny inicia el projecte de creació de l’Orquestra Pau Casals.

1920

Creació de l’École Normale de Musique de Paris i concert inaugural de l’Orquestra Pau Casals

Els mesos de gener i febrer fa una gira pels Estats Units. Funda, juntament amb Alfred Cortot i Jacques Thibaud, l’École Normale de Musique de Paris, on realitza cada estiu cursos d’interpretació. El 13 d’octubre té lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana.

Pau Casals dirigint l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana, 1934. AFB.

1921

Continua la seva carrera de solista

Entre els anys 1921 i 1930, continua fent concerts cada any a Anglaterra amb l’Orquestra Hallé de Manchester, la Filharmònica i la Simfònica de Londres i la Filharmònica Reial de Londres, i fins al 1928 realitza una gira anual pels Estats Units, on actua com a solista amb Harold Bauer, Thibaud i Mednikoff, entre d’altres.

1922

Debuta com a director al Carnegie Hall de Nova York

El 7 d’abril debuta com a director al Carnegie Hall de Nova York, amb la direcció de l’obertura Coriolà i la simfonia “Pastoral” de Beethoven, la Simfonia núm. 1 de Brahms, i el Preludi i la Mort de l’Amor de Tristany.

1926

Creació de l’Associació Obrera de Concerts

El maig crea l’Associació Obrera de Concerts amb l’objectiu d’apropar la música a la classe treballadora.

Concert de l’Associació Obrera de Concerts en homenatge a Pau Casals, Palau de la Música Catalana, 1930. Fons Pau Casals.

1927

Centenari de Beethoven i fill predilecte del Vendrell

El març és convidat a tocar i dirigir l’Orquestra Filharmònica de Viena amb motiu del centenari de la mort de Beethoven. Amb l’Orquestra Pau Casals organitza el Festival Beethoven amb la participació d’Eugène Ysaÿe com a director. A l’estiu continua les seves gires amb el Trio Cortot-Thibaud-Casals.

Al juliol rep un homenatge multitudinari al Vendrell dels membres de la seva orquestra i de la seva vila nadiua, que el nomena fill predilecte.

Concert de l’Orquestra Pau Casals amb Eugène Ysaÿe de solista i Pau Casals de director, 1927. Fons Pau Casals.

1928

Últim concert com a solista als Estats Units

El 26 de febrer realitza el seu últim concert com a solista als Estats Units, al Town Hall de Nova York, amb Nicolai Mednikoff al piano. La relació de Pau Casals amb Susan Metcalfe es refreda, la qual cosa els porta a una separació definitiva.

Pau Casals amb el pianista Nikolai Mednikoff, Nova York, 1928. Fons Pau Casals.

1929

Inici de la gira per Europa

Pau Casals inicia un nou programa de gires per tot Europa, tocant a Praga, Bucarest, França, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, i el desembre a Budapest acompanyat per Otto Schulhof, per primera vegada des del 1914.

1931

Proclamació de la Segona República Espanyola

L’11 de març, mor la seva mare, Pilar Defilló, a Sant Salvador. El 14 d’abril es proclama la Segona República, en què Pau Casals participa i s’implica personalment formant part de la Junta de Música de Catalunya.

1933

Rebuig de tocar a l’Alemanya nazi i fi del Trio Cortot-Thibaud-Casals

El Trio Cortot-Thibaud-Casals es dissol i es finalitza una unió que havia durat vint-i-set anys. Participa en el Festival Brahms de Viena amb Huberman, Schnabel i Hindemith.

Rebutja la invitació de Wilhelm Furtwängler per anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín, per a la temporada del 1934, a causa de l’arribada al poder d’Adolf Hitler i manifesta la seva posició de no tornar a tocar a Alemanya mentre “la seva vida musical no sigui lliure”.

Pau Casals amb Huberman, Schnabel i Hindemith, Festival de Viena, 1933. Fons Pau Casals.

1934

Doctor honoris causa per la Universitat d’Edimburg i fill adoptiu de Barcelona

Pau Casals és nomenat, juntament amb Albert Schweitzer, doctor honoris causa per la Universitat d’Edimburg. La ciutat de Barcelona homenatja Pau Casals: el fa fill adoptiu, li entrega la Medalla de la Ciutat i s’inaugura l’avinguda de Pau Casals.

Pau Casals amb Albert Schweitzer i Donald Francis Tovey al nomenament de doctor honoris causa per la Universitat d’Edimburg, 1934. Fons Pau Casals.

1935

Fill adoptiu i Medalla d’Or de Madrid

A l’abril, Donald Francis Tovey dirigeix a Barcelona la segona interpretació del seu Concert per a violoncel. El desembre és nomenat fill adoptiu de Madrid i se li concedeix la Medalla d’Or d’aquesta ciutat.

L’alcalde de Madrid fent entrega de la Medalla d’Or de la ciutat a Pau Casals, 1935. Fons Pau Casals.

1936

Inici de la Guerra Civil espanyola i enregistraments de les Suites de Bach

El 18 de juliol, durant un assaig amb l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana, Pau Casals rep la notícia de l’alçament militar. L’Orquestra Pau Casals es dissol. Pau Casals continua realitzant gires per Europa i Amèrica del Sud portant a terme concerts benèfics per a queviures, roba i medicaments.

Entre els anys 1936 i 1939, Pau Casals enregistra a Londres i a París les Sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach.

Pau Casals dirigint l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana, 1934. Fons Pau Casals.

1937

Concerts per Europa i gira per Amèrica del Sud

Entre l’abril i el maig realitza diversos concerts a Amsterdam, Praga, Viena, Budapest, Bucarest, Zuric i París. Uns dies més tard inicia una gira de dos mesos per Amèrica del Sud, on no havia tornat des del 1904. El 17 de novembre, enregistra el Concert per a violoncel en do major de Donald Francis Tovey, amb l’Orquestra de la BBC, dirigida per Adrian Boult.

És nomenat president honorari del Comitè de Músics dels Estats Units per ajudar a la democràcia a Espanya.

1938

Últim concert a Barcelona i gira pel Nord d’Àfrica

El febrer inicia una gira pel Nord d’Àfrica passant per Rabat, Casablanca, Orà, Alger i Tunísia. El 19 d’octubre fa el seu últim concert a Catalunya al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants. A finals d’octubre toca a Bèlgica, el novembre fa diversos concerts a Praga, Zagreb, Bucarest, Istanbul i Atenes i el desembre toca al Caire i Alexandria.

Pau Casals al concert benèfic per als infants víctimes de la Guerra Civil, Gran Teatre del Liceu, 1938. Arxiu Centelles.

1939

Exili a Prada de Conflent

El mes de gener marxa a l’exili. Després d’una curta estada a París a casa de Maurice Eisenberg, se’n va a Prada de Conflent (Pirineus Orientals) on s’instal·la al Grand Hotel. Comença la seva campanya d’ajuda als refugiats espanyols.

El 28 de març, Casals fa un concert benèfic per als infants víctimes de la Guerra Civil espanyola al Royal Albert Hall de Londres.

El 12 de novembre toca els concerts de Lalo i de Saint-Saëns amb l’Orquestra Lamoureux de París, en commemoració dels quaranta anys del seu debut a París.

Programa del concert benèfic per als infants víctimes de la Guerra al Royal Albert Hall de Londres. Fons Pau Casals.

1940

Ajuda als refugiats i víctimes de la Segona Guerra Mundial

El 13 de juny els alemanys entren a París. Pau Casals decideix abandonar França des de Bordeus a bord del Champlain cap a Amèrica del Nord. A punt d’embarcar, el Champlain és bombardejat pels alemanys. Torna a Prada on s’instal·la amb Francesca Capdevila i la família de Joan Alavedra a la Vil·la Colette.

Continua la seva ajuda als refugiats espanyols i organitza concerts benèfics per a la Creu Roja i la Legió Francesa a la França no ocupada per ajudar a les víctimes de la Segona Guerra Mundial (Montauban, Tolosa, Montpeller, Grenoble, Besiers, Bordeus).

Pau Casals, Francesca Capdevila, el violoncel·lista Leopold Teraspulsky i Enriqueta Casals a Prada de Conflent. Fons Pau Casals.

1945

Gira per Anglaterra i silenci musical

El 27 de juny, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, fa un concert al Royal Albert Hall de Londres, amb l’Orquestra Simfònica de la BBC dirigida per Adrian Boult. En finalitzar el concert Pau Casals transmet un missatge a Catalunya a través dels estudis de la BBC.

Decideix no tornar a tocar els països aliats com a protesta per la seva immobilitat davant del règim del general Franco.

Rebutja els doctorats honoris causa de les universitats d’Oxford i Cambridge.

1946-1949

Primers alumnes a Prada

Continua la seva campanya d’ajuda als refugiats. El maig visita la tomba del poeta Frederic Mistral a Maillané.

El 18 de juliol publica una carta al diari londinenc News Chronicle en el desè aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, “Why Franco must go”.

El 7 de novembre és nomenat gran oficial de la Legió d’Honor Francesa.

A finals del 1946 Pau Casals accepta el seu primer alumne de violoncel a l’exili: Bernard Greenhouse. Continua treballant en les seves composicions i donant classes a nous deixebles que arriben d’arreu del món com Zara Nelsova o Madeline Foley.

Pau Casals impartint classes a la violoncel·lista americana Madeline Foley, c. 1949. Fons Pau Casals.

1950

Inici del Festival Bach

Sota la iniciativa d’Alexander Schneider, el 2 de juny s’inicia el primer Festival de Prada, el Festival Bach, en commemoració del bicentenari de la mort del compositor.

Pau Casals torna als escenaris. Es crea l’Orquestra del Festival formada per músics d’arreu del món.

Casals amb el violinista Alexander Schneider durant un assaig del Festival Bach de Prada, 1950. Fons Pau Casals.

1951

Festival Bach, Mozart, Beethoven a Perpinyà

El juliol se celebra el segon Festival de Prada, el Festival Bach, Mozart, Beethoven, al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, amb la participació de la pianista Myra Hess. Coneix Marta Montañez, que assisteix al Festival amb el seu oncle Rafael Montañez. El setembre dirigeix a Zuric dues de les seves composicions: La Sardana per a violoncels i Els tres reis, part de la seva composició d’El Pessebre. El 30 de desembre és nomenat pel Govern espanyol republicà a l’exili Maestrante de la Orden de Liberación de España.

1952

Visita i masterclasses a Zermatt

A l’estiu se celebra el tercer Festival de Prada a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà.

Pau Casals participa per primera vegada en l’Acadèmia Musical d’Estiu de Zermatt. Des d’aquest any fins al 1966, imparteix cada any masterclasses d’interpretació, juntament amb altres músics com el violinista Sándor Végh, Carl Engel, Willy Hauslein i Emil Hauser.

Pau Casals fent una masterclass a l’Acadèmia Musical d’Estiu de Zermatt, 1952. Fons Pau Casals.

1955

Primera visita a Puerto Rico

El 18 de gener mor Francesca Capdevila. Pau Casals viatja a Catalunya per primera vegada des del seu exili, per enterrar la seva esposa al cementiri del Vendrell. Després d’una breu visita a la casa de Sant Salvador, torna a Prada de Conflent.

L’11 de desembre fa el seu primer viatge a Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez. El 17 de desembre participa en un homenatge a la casa natal de la seva mare, Pilar Defilló, a Mayagüez.

Pau Casals amb el governador de Puerto Rico, Luis Muñoz Marín, 1955. Fons Pau Casals.

1956

Creació del Festival Casals de Puerto Rico i homenatge a la Sorbona de París

Sota la iniciativa d’Abe Fortas i el governador Luis Muñoz Marín, es gesta la creació dels Festivals Casals Inc., amb Pau Casals de director musical i Alexander Schneider com a assistent musical. A l’estiu participa en el Festival de Prada i a l’Escola d’Estiu de Zermatt.

El 10 d’octubre, rep un homenatge a la Sorbona de París amb motiu del seu 80è aniversari i el 57è aniversari del seu debut a París. Pau Casals dirigeix un grup de 102 violoncel·listes interpretant la seva Sardana per a violoncels.

A finals de novembre torna a Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez, el seu germà Enric i la seva dona, i s’instal·la al barri de Santurce de San Juan de Puerto Rico, en una casa situada al carrer Bucaré.

1957

Primer Festival Casals i casament amb Marta Montañez

El 16 d’abril pateix un atac de cor durant un assaig amb l’Orquestra del Festival, al Teatre de la Universitat de Puerto Rico. La direcció del Festival Casals decideix continuar els concerts en homenatge a Pau Casals, sota la direcció d’Alexander Schneider. El 3 d’agost, Pau Casals i Marta Montañez es casen a San Juan de Puerto Rico.

Pau Casals i la seva esposa Marta després del seu casament, de viatge cap a
París, 1957. Fons Pau Casals.

Primer Concurs Internacional de violoncel Pau Casals a París

Viatja amb la seva esposa Marta a París, i uns dies més tard s’instal·len a un apartament al costat de l’Hotel Thermal de Molitg les Bains, per assistir als Festivals de Prada. A finals d’agost assisteix a l’Acadèmia d’Estiu de Zermatt.

A l’octubre se celebra el Primer Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals a París, amb la presidència de Pau Casals i la participació com a jurat dels violoncel·listes Barbirolli, Maurice Eisenberg, Gaspar Cassadó, Fournier i Mstislav Rostropovich, entre d’altres.

1958

Concert a les Nacions Unides i nomenament per al Premi Nobel de la Pau

El setembre, juntament amb el violinista Sándor Végh i el pianista Mieczyslaw Horszowski, participa en un concert homenatge a la casa nadiua de Beethoven a Bonn.

El 24 d’octubre és convidat pel secretari general de les Nacions Unides, Dag Hammarskjöld, a fer un concert a l’Assemblea General per commemorar el Dia de les Nacions Unides. El concert, juntament amb el “missatge de pau” que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra, va ser retransmès per ràdio a més de quaranta països. Pau Casals és nomenat per al Premi Nobel de la Pau.

Pau Casals saludant a Dag Hammarskjöld, secretari general de les Nacions Unides, 1958. Fons Pau Casals.

1960

Masterclasses a Berkeley, Marlboro i estrena d’El Pessebre a Acapulco

A la primavera va a Califòrnia per realitzar una sèrie de masterclasses a la Divisió de Música de la Universitat de Berkeley. El juliol, és convidat pel seu amic i pianista Rudolf Serkin a dirigir una sèrie de masterclasses a l’Escola de Música d’Estiu de Marlboro, al sud de Vermont (EUA), i es converteix, des del 1962, en una cita anual fins al 1973.

El 17 de desembre del 1960, s’estrena l’oratori El Pessebre al Fuerte de San Diego, a Acapulco (Mèxic).

Pau Casals, Rudolf Serkin i Alexander Schneider a l’Escola de Música d’Estiu de Marlboro, 1961. Fons Pau Casals.

1961

Concert a la Casa Blanca. Visita al Japó i Israel

L’abril Pau Casals fa una visita de tres setmanes pel Japó i realitza un concert amb el seu deixeble Takeichiro Hirai.

El setembre visita per primera vegada Israel, per a participar com a jurat al III Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals i al Tercer Festival de Música d’Israel.

El 13 de novembre Pau Casals és convidat per John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca acompanyat per Alexander Schneider i Mieczyslaw Horszowski.

Pau Casals parlant amb el president J.K. Kennedy durant el concert a la Casa Blanca, Washington, novembre del 1961. Fons Pau Casals.

1962

Inici de la gira internacional de l’oratori El Pessebre

El 19 d’abril, amb el concert de l’oratori El Pessebre celebrat al Memorial Opera House de San Francisco, anuncia la seva intenció d’embarcar-se en una croada personal per la dignitat humana, la fraternitat i la pau.

Durant els deu anys següents, Pau Casals dirigirà El Pessebre arreu del món.

Dirigint El Pessebre a Tolosa, França, 1962. Fons Pau Casals.

1963

John Fitzgerald Kennedy li concedeix la Medalla de la Llibertat

El 16 de juny, dirigeix La Passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, al Carnegie Hall a Nova York.

A principis d’octubre Pau Casals torna a Londres, després de divuit anys, per a dirigir El Pessebre. El 24 d’octubre, El Pessebre és interpretat a la seu de les Nacions Unides, a Nova York amb l’Orquestra del Festival Casals i el Cor de l’Orquestra de Cleveland.

El president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, li concedeix la Medalla Presidencial de la Llibertat.

Pau Casals dirigint el concert de l’oratori El Pessebre, Seu de les Nacions Unides, Nova York, 24 d’octubre del 1963. Fons Pau Casals.

1964

El 15 de juny, Pau Casals dirigeix al Carnegie Hall de Nova York La Creació de Haydn. El 10 d’abril, dirigeix El Pessebre a Budapest, on es retroba amb el seu amic i compositor Zoltán Kódaly.  És nomenat Membre Honorari de l’Acadèmia de Música de Viena.

1966

Nomenament de fill predilecte de San Juan de Puerto Rico

El 17 de juny, és nomenat fill predilecte de San Juan de Puerto Rico. A l’estiu, és l’últim any que assisteix al Festival de Prada i a l’Escola d’Estiu de Zermatt. El setembre, Pau Casals dirigeix El Pessebre a Sant Miquel de Cuixà.

El desembre, amb motiu del seu 90è aniversari, rep nombrosos homenatges públics, entre els quals cal destacar el que li van fer els vendrellencs a Molig (França), i el de Puerto Rico amb una recepció realitzada al pati de la Fortaleza amb l’assistència del vicepresident dels Estats Units, Hubert Humphrey.

El matrimoni Alavedra, Pau Casals i Marta Casals a la festa del 90è aniversari, San Juan de Puerto Rico, 1966. Fons Pau Casals.

1967

Dirigeix El Pessebre al Constitution Hall de Washington DC

El 21 d’octubre, és convidat per l’Associació de les Nacions Unides a dirigir El Pessebre al Constitution Hall de Washington DC per commemorar el Dia de les Nacions Unides. Després del concert, Pau Casals manté una entrevista amb el president Lyndon B. Johnson, a la Casa Blanca.

Rep el premi Axacan Memorial de la Universitat de Georgetown, a Washington DC a principis de novembre i dirigeix El Pessebre a San Salvador (El Salvador).

1971

Concert i estrena de l’Himne de les Nacions Unides

El maig és convidat per l’OEA (Organización de Estados Americanos) a realitzar un concert a la Pan American Union Building de Washington DC.

Rep la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Nacional de França.

El 24 d’octubre participa en el concert del Dia de les Nacions Unides, a la seu de l’Assemblea General, a Nova York. Estrena l’Himne a les Nacions Unides, i el secretari general, U Thant, li fa entrega de la Medalla de la Pau.

U Thant fent entrega de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides a Pau Casals, 24 octubre del 1971. Fons Pau Casals.

1972

Creació de la Fundació Pau Casals

El 30 de març, dirigeix la seva Sardana per a violoncels i l’Himne a les Nacions Unides, durant un concert a l’Arizona State University.

Al juny crea, juntament amb la seva esposa Marta, la Fundació Pau Casals amb seu al Vendrell.

Pau Casals i la seva esposa Marta a Puerto Rico, 1972. Fons Pau Casals

1973

Últim concert a Israel i mort a San Juan de Puerto Rico

El 22 de maig realitza un concert commemoratiu de la Carta de l’Organització dels Estats Americans (OEA), al Kennedy Center de Washington DC.

El juny, assisteix al Festival Casals, celebrat al Carnegie Hall i al Central Park de Nova York. Del 16 de juliol al 26 d’agost del 1973, participa en el 13è Festival de Música d’Israel, on Pau Casals realitza el seu últim concert.

A finals de setembre, a Puerto Rico, pateix un atac de cor irreversible. El dia 22 d’octubre mor a l’Hospital de Auxilio Mutuo de San Juan de Puerto Rico i uns dies més tard és enterrat al Cementiri Commemoratiu de San Juan de Puerto Rico.

Pau Casals i Marta Casals amb Golda Meir i Ben Gurion, 13è Festival de Música d’Israel, 1973. Fons Pau Casals.

1979

Retorn de les seves despulles a Catalunya

A principis de novembre, complint amb la voluntat de Pau Casals de ser enterrat a la seva terra natal el dia que la democràcia tornés al seu país, les seves despulles són traslladades a Catalunya, on avui dia reposen al cementiri del Vendrell.

Enterrament de Pau Casals al cementiri del Vendrell, 10 de novembre del 1979. Fons Pau Casals.

Footer

Pau Casals

  • Biografia
  • Cronologia
  • Composicions
  • Discografia
  • Arxiu
  • Pau Casals avui

Museu

  • Visita
  • Informació pràctica
  • Activitats Museu
  • Pau Casals Educa
  • Col·lecció
  • Exposicions
  • Lloguer d’espais
  • Sobre el Museu

Segueix-nos:

Activitats

  • Totes les activitats
  • Activitats Museu

Què fem

  • La Fundació
  • Guardó Internacional Pau Casals
  • Equip
  • Patronat
  • Col·labora
  • Transparència
  • Premsa
  • Blog

Segueix-nos:

Subscriu-te al nostre butlletí

Consent(Required)
(Required)

Contacta

Museu Pau Casals
Av. Palfuriana, 67. 43880 Sant Salvador, El Vendrell
+34 977 684 276 / museu@paucasals.org

Oficina Barcelona
Casa del Gremi de Velers. C/ Sant Pere Més Alt, 1, 4t 2a. 08003, Barcelona
+34 933 192 021 / fundacio@paucasals.org

  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de cookies
  • ® Fundació Pau Casals 2023
Vols rebre totes
les novetats?
Subscriu-te al nostre butlletí!
Consent(Required)
(Required)