El Museu Pau Casals està ubicat a la Vil·la Casals, la casa d’estiueig que Pau Casals es va construir davant la platja de Sant Salvador, al municipi del Vendrell, i que a partir dels anys vint es va convertir en la seva residència habitual. Pau Casals hi va viure fins al gener del 1939, quan, després del desenllaç de la Guerra Civil espanyola, va marxar a l’exili i mai més hi va tornar.
El 1972, Pau Casals i la seva esposa, Marta Montañez, van crear la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de preservar la casa de Sant Salvador i la seva col·lecció, i es va obrir al públic l’any 1974.
L’any 2001 el Museu és sotmès a una rehabilitació integral i adequació dels serveis que permeten la seva homologació com a equipament museístic. El mes de juny del 2020, la Generalitat de Catalunya el declara Museu d’Interès Nacional per la seva importància i el valor del conjunt de béns que conserva.
L’any 2021, gràcies al finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de l’Ajuntament del Vendrell i la Diputació de Tarragona, el Museu inicia un projecte de restauració de l’edifici històric i de renovació museogràfica per esdevenir un museu de referència sobre el llegat universal i la figura de Pau Casals.
Missió
Preservar i donar a conèixer el llegat patrimonial, musical i humà de Pau Casals d’una forma oberta, innovadora i participativa, a través de la música i l’educació en els valors de la pau, el compromís social i la defensa dels drets humans.
Visió
Esdevenir un museu de referència nacional i internacional en la figura i el llegat humà de Pau Casals amb capacitat transformadora i educativa que connecti amb la societat i amb les noves generacions, dialogant, interpel·lant i generant esperit crític.
Vil·la Casals: paradís i llegat
La història de la casa comença l’any 1908, amb la primera planificació urbanística del barri marítim de Sant Salvador, a càrrec de l’arquitecte Francisco Solà i Gené, i la compra d’uns terrenys per part de Casals. A finals de l’any següent, signaria el contracte de construcció de la casa, que seria projectada pel mateix Francisco Solà. La casa es va començar a construir a principis del 1910 i les obres van acabar a finals d’any.
Al llarg del temps, la casa va anar evolucionant, però la reforma definitiva arribaria el 1931, quan Pau Casals va encarregar les obres d’ampliació a l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, convertint la casa en una majestuosa residència. Es va projectar una Sala de Concerts, decorada amb un valuós conjunt de pintures del segle XVIII de Francesc Pla ‘el Vigatà’, la Sala del Sentiment, i un ampli jardí amb una galeria d’escultures i un mirador amb vistes al mar mediterrani.
El 2020, l’Ajuntament del Vendrell el declara bé cultural d’interès local.
L’arquitecte Francisco Solà i Gené projecta la primera planificació urbanística del barri marítim de Sant Salvador.
Pau Casals compra els terrenys per edificar-s’hi una casa. El novembre signa el contracte de construcció amb Josep Carreras i l’arquitecte Francisco Solà.
El gener s’inicia la construcció de la casa, que s’acaba a finals d’any. La casa està formada per un cos central de dues plantes amb una porxada oberta al mar.
Pau Casals passa el seu primer estiu a la casa, amb la seva mare i els seus germans.
El setembre s’inaugura una pista de tenis als terrenys de llevant de la casa.
Pau Casals compra la propietat annexa de ponent, on planta un hort i un jardí.
Demana els permisos per a la construcció de les cases de convidats a l’altre costat del jardí, que no es finalitzaran fins al 1929.
Es reforma la façana de la casa. Se substitueix la barana de la terrassa i del porxo per una balustrada de ceràmica vidriada de tons verds.
A finals d’any, encarrega les obres d’ampliació i reforma de la casa a l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt. La reforma segueix clarament l’estètica noucentista.
S’inicia la reforma de la casa que inclou l’ala nova de llevant, un garatge, el jardí, la reforma de la quadra, el rebost vell, la masia de la vinya i la instal·lació per al regadiu.
Es projecta la Sala de Concerts i la Sala del Vigatà, on s’instal·la un esplèndid conjunt de pintures del segle XVIII realitzat per l’artista Francesc Pla, “el Vigatà”. S’instal·la l’Apol·lo de Josep Clarà a la part central del mur de la galeria d’escultures.
El mes de gener, poc temps després de donar per acabada la casa, Pau Casals marxa a l’exili. El seu germà Lluís i la seva família es faran càrrec de la casa fins al 1974, any en què s’inaugura la casa museu.
Després de la mort de Pau Casals el 1973 a San Juan de Puerto Rico, s’obren al públic la Sala del Vigatà, la Sala de la Música i la Sala del Sentiment, convertida en pinacoteca.
S’inaugura la casa museu, que passa a ser gestionada per la Fundació Pau Casals, creada el 1972.
Es tanca la casa museu al públic per ser sotmesa a una profunda rehabilitació, tant des del punt de vista arquitectònic com museogràfic.
El 2 de juny s’inaugura la nova etapa del museu que adopta el nom de Vil·la Casals-Museu Pau Casals.
La casa és catalogada com a bé cultural d’interès local per l’Ajuntament del Vendrell i la Generalitat de Catalunya el declara Museu d’Interès Nacional.
Museu en xarxa
del Vendrell
El Museu Pau Casals forma part de la xarxa de Museus del Vendrell, amb els quals col·labora i participa en projectes i accions conjuntes per promoure els museus del municipi del Vendrell vinculats a diferents disciplines com l’art, la literatura i la música.
La Xarxa territorial de museus de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es crea amb la finalitat de desenvolupar eines de col·laboració entre els museus registrats membres d’aquest àmbit territorial.
de Catalunya
El Museu Pau Casals és membre fundador de Cases Icòniques de Catalunya, una associació privada sense ànim de lucre que reuneix edificis històrics residencials vinculats significativament al geni creatiu i/o artístic dels seus dissenyadors o habitants, i que permeten una lectura territorial de la història i les expressions culturals de Catalunya.
El Museu Pau Casals forma part del DEMHIST, el Comitè Internacional de Cases Històriques de l’ICOM que se centra en la gestió i conservació de les cases museu.