Commemorem una de les figures més importants de la cultura catalana i remarquem la importància del seu fons documental
Aquest passat dimarts 30 de gener, la consellera de Cultura Natàlia Garriga i la Directora General de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, amb el Director General de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, acompanyats per la directora del Museu Pau Casals Núria Ballester i el director de l’Arxiu Nacional Francesc Balada han participat en la cloenda del 50è Aniversari de la mort de Pau Casals al Palau Moja de Barcelona.
La commemoració tenia per objectiu honorar la memòria del músic català més rellevant del segle XX i remarcar la importància del fons documental d’una de les figures més rellevants de la cultura catalana. Alhora, es va voler donar compte de la intensa i fructífera relació entre la Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
L’estat actual del fons Pau Casals
El fons Pau Casals és un arxiu documental únic i de referència internacional per a conèixer la trajectòria del gran músic. Inclou documentació personal, composicions manuscrites, reculls de premsa, programes de concerts, fotografies i enregistraments sonors i audiovisuals. A més, també hi ha un extens fons de correspondència amb més de 50.000 cartes, testimoni de les relacions que Pau Casals va mantenir en els diversos àmbits de la música, la cultura, la política i la societat coetànies.
Com a resultat del treball arxivístic dut a terme al llarg de tots aquests anys, el fons Pau Casals | ANC1-367 aplega 19.045 unitats de catalogació amb la descripció ja accessible a través del portal Arxius en Línia. D’aquestes, 12.227 unitats corresponen a documentació textual i la resta, 6.818, a la part gràfica i audiovisual, fet que el converteix en un dels fons personals més importants i exhaustivament descrits dels més de 600 conservats a l’arxiu.
Una llarga col·laboració institucional
El 22 d’octubre de 1973 Pau Casals va morir a Puerto Rico, després de gairebé mitja vida d’exili. Al llarg dels anys va produir un extens arxiu format per documentació personal, professional i pública que va conservar d’una forma metòdica. Va ser conscient de la importància que aquest material tindria en el futur, no només com a testimoni de la seva trajectòria sinó també com a testimoni de quasi un segle d’història.
Amb la seva esposa, Marta Montáñez, van crear la Fundació Pau Casals, el 1972, amb la finalitat de preservar el patrimoni que tenia a la seva casa de Sant Salvador, al Vendrell. A més, també hi conservava tota la documentació, des de la seva infància fins el 1939, quan va marxar a l’exili a causa de la Guerra Civil. Uns anys més tard, després de la seva mort, va arribar a Catalunya part de la documentació generada durant el seu exili a Prada de Conflent, on hi va viure regularment des del 1939 fins al 1956. Finalment, el fons es va completar amb la documentació generada durant els seus últims anys d’exili a Puerto Rico, des del 1957 fins l’any de la seva mort el 1973, i el retorn de les seves despulles a Catalunya, el 1979.
La relació de la Fundació Pau Casals amb l’Arxiu Nacional s’inicia la primavera 1996, quan es diposita l’arxiu de l’Orquestra Pau Casals. L’any següent, en començar les obres de restauració de la casa-museu de Sant Salvador, la Fundació i l’Arxiu acorden el trasllat temporal del fons del músic des de Sant Salvador a l’Arxiu Nacional amb l’objectiu de preservar-lo, restaurar-lo i emprendre de manera exhaustiva la seva catalogació. Alhora, la Fundació inicia un esforç molt rellevant amb el propòsit de recuperar més documentació sobre Pau Casals a mans de tercers, que ha anat integrant en la col·lecció.
Com a resultat de la bona col·laboració establerta, el 2001, en el moment de la inauguració formal del Museu Pau Casals, la Fundació decideix que el fons documental resti dipositat a l’Arxiu Nacional (tret d’alguns documents originals que formen part de l’exposició permanent del museu), situació que es formalitza definitivament el 2006, amb la signatura d’un conveni de dipòsit.
En aquests darrers anys, i després de la primera classificació i inventari general, des de la Fundació Pau Casals s’ha impulsat la seva gestió i digitalització amb l’objectiu de posar-lo a l’abast dels investigadors i fer-ne difusió a través de la pàgina web.