Bernard Meillat (assessor musical de la Fundació Pau Casals) i Isaura Solé (documentalista i tècnica de gestió dels fons documentals i col·leccions de la Fundació Pau Casals) hi participaran com a ponents.
Els pròxims dies 6 i 7 de febrer se celebrarà el Congrés En torn a Pau Casals: persones, objectes, pràctiques, que reunirà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense de Madrid experts internacionals, entre els quals destaquen Eva Moreda (Universitat de Glasgow), Inja Stanovic (Universitat de Surrey), Edward Klorman i Shanti Nachtergaele (McGill University) i Helga Varádi (Rudolf von Tobel Foundation), entre una vintena d’investigadors.
Bernard Meillat (assessor musical de la Fundació Pau Casals) farà la ponència “Casals at Marlboro” el dijous 6 de febrer i moderarà una conversa divendres 7. Isaura Solé participarà en la conversa sobre patrimoni moderada per Miguel Ángel Ríos divendres 7 amb la ponència “El Fondo Pau Casals, un fondo por explorar”.
A la conferència es presentaran els resultats del projecte d’investigació “El sonido de Pau Casals”, desenvolupat a l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales amb finançament del Ministeri de Ciència i Innovació sota la direcció de la musicòloga, professora i violoncel·lista Ana Llorens amb el suport de la Fundació Pau Casals.
Sobre “El sonido de Pau Casals”, una investigació de l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales, en col·laboració amb la Fundació Pau Casals
El projecte “El sonido de Pau Casals” suposa un pas endavant en la comprensió del llegat d’un dels músics més influents del segle XX. Gràcies a la combinació de tecnologia, recerca i pràctica interpretativa, promet oferir noves perspectives sobre la figura de Casals i el seu impacte en la història de la música.
Desenvolupat a l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales, en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i la Fundació Pau Casals, el projecte està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.
Més enllà de l’anàlisi musicològic, el projecte pretén fomentar l’estudi de la interpretació musical com a disciplina científica a Espanya. Per això, s’han organitzat seminaris, jornades d’estudi i s’ha creat un grup d’investigació especialitzat a la Universitat Complutense de Madrid.
Un estudi inèdit sobre l’estil de Casals
Casals és reconegut mundialment per la seva magistral interpretació de les Suites per a violoncel sol (BWV 1007–1012) de Johann Sebastian Bach i pel seu compromís amb la pau i la llibertat. No obstant això, el seu so característic i l’evolució del seu estil interpretatiu han estat estudiats de manera fragmentària. Des de l’inici del 2022, el projecte liderat per la investigadora Ana Llorens ha buscat omplir aquest buit mitjançant l’anàlisi detallat de més de 100 gravacions de Casals, que abasten des de les seves primeres interpretacions a la dècada de 1910 fins als seus concerts com a director d’orquestra als anys 60 i 70.
Les gravacions estudiades es van realitzar a Barcelona, Londres, París, Praga i al festival de Prades (França), que Casals va fundar el 1950, així com en diverses edicions del festival de Marlboro (EE. UU.), creat pel seu amic, el pianista Rudolf Serkin. Aquestes gravacions van ser produïdes per segells discogràfics com Columbia, La Voz de su Amo (His Master’s Voice) i Philips. Entre els compositors interpretats es troben J. S. Bach, L. v. Beethoven, J. Brahms, F. Mendelssohn, R. Schumann i W. A. Mozart.
Els músics amb els quals va col·laborar inclouen a Jacques Thibaud (violí) i Alfred Cortot (piano), passant pel pianista polonès Mieczysław Horszowski, fins a col·laboracions amb Rudolf Serkin, Edouard Gendron i Otto Schulhof. A les gravacions de Prades es reuneixen alguns dels millors instrumentistes de l’època. Entre les orquestres destaquen les gravacions amb la Simfònica de la BBC i la pròpia Orquestra Pau Casals, que ell va fundar i dirigir des de 1919 fins a 1937.
Per a això, l’equip d’investigació empra tecnologies avançades de digitalització i anàlisi de so, amb l’objectiu d’estudiar aspectes clau de la seva interpretació com el tempo, la dinàmica, l’afinat i l’ús del rubato —una variació flexible del tempo per augmentar l’expressivitat o fins i tot reforçar una determinada visió formal de l’obra. A més, el projecte ha comparat les diferents edicions i remasteritzacions de les seves gravacions
per entendre com han influït els avenços tecnològics en la transmissió i percepció del seu so. Per tot això ha estat clau l’accés a gravacions sonores de col·leccionista, tant adquirides expressament com digitalitzades per la Biblioteca de Catalunya.
D’altra banda, l’anàlisi del so està essent complementat amb els registres escrits que han arribat a través d’aquells que el van escoltar en vida. Així, s’estan rastrejant els seus concerts per tot el món més enllà d’Europa o Estats Units, en països com Rússia, Japó i Israel. Tant el repertori interpretat com, especialment, les descripcions de la seva forma d’interpretar són fonts valuoses d’informació. De la mateixa manera, les —escasses— referències musicals a la ingent correspondència de Casals estan essent integrades en la investigació. En aquest sentit, els rics fons de la Fundació Pau Casals, que documenten l’activitat musical del mestre, estan essent vitals.
De la recerca a l’escenari
Un dels aspectes més innovadors del projecte és la seva intenció de traslladar els descobriments acadèmics a la pràctica interpretativa actual. Amb la col·laboració de destacats violoncel·listes i músics de cambra, el projecte culminarà en una sèrie de concerts on es recrearà el so de Casals a partir de les dades obtingudes en la investigació.
Aquests concerts tindran lloc els pròxims dies 22, 23 i 24 de maig de 2025 al Museu Pau Casals. Aquest cicle de concerts oferirà al públic una experiència única per redescobrir la interpretació del mestre.