El violoncel va ser construït per Marc Laberte el 1921, un lutier francès de la zona de Mirecourt.
Va ser un encàrrec de Pau Casals per substituir el seu Goffriller, que necessitava ser restaurat. L’instrument és una còpia exacta d’un Guarnerius i consta a l’etiqueta com un Marc Laberte 1921 núm. 76.
Història del violoncel
Durant una de les seves gires als Estats Units el violoncel de Pau Casals, un Matteo Goffriller de 1733, va patir un accident i es va haver de reparar. Casals es trobava en un gran moment de la seva carrera professional i per aquest motiu va demanar al lutier francès Marc Laberte que li fes la reparació del violoncel. Durant aquest temps Laberte li va deixar provar un dels seus violoncels perquè pogués continuar fent els seus concerts, una còpia d’un Guarnerius, tal com indica l’etiqueta “Marc Laberte 1921 num. 76”. La tapa del violoncel és de fusta d’avet de dues peces i el fons de fusta d’auró, amb un vernís color marró vermellós amb fons daurat.
Marc Laberte va néixer l’any 1880 a Mirecourt (Vosges) i hi va morir l’any 1963. Provenia d’una família de violinistes. El seu besavi va ser el fundador l’any 1780 de l’Atelier Laberte-Humbert, un dels més grans i importants de Mirecourt durant tot el temps que va estar obert, fins a mitjans del segle XX. El taller tenia una gran col·lecció d’instruments antics de reconeguts violinistes, com Stradivarius, Lupot, Stainer i Vuillame. Aquests van ser estudiats i utilitzats com a models per als seus propis instruments. Principalment es van fer violins, però també es van crear alguns violoncels. Un dels violoncels que tenia era un Joseph Guarnerius de 1713, que va ser el que va utilitzar per fer el violoncel de 1921.
Amb aquest instrument modern Casals va tocar en més de de 55 concerts als Estats Units, Bèlgica i Anglaterra tal com podem veure en aquest anunci que es conserva als fons documental que preserva la Fundació Pau Casals.
Recuperat el Goffriller, Casals va regalar el violoncel a la seva neboda Pilar Casals, filla del seu germà Enric. Nascuda a Barcelona el 1920 va debutar al Palau de la Música Catalana el 1942 i després de tocar amb gran èxit per Espanya, França, Suïssa i Portugal, va abandonar la seva carrera el 1953.
Més tard el violoncel va passar a mans del violoncel·lista Lluís Claret, que el va tocar als inicis de la seva carrera i posteriorment per altres joves violoncel·listes. Uns anys més tard, el violoncel va tornar ser tocat per la jove violoncel·lista Mariona Camats, que el 2016 va guanyar el Guardó per a joves violoncel·listes de la Fundació Pau Casals.
Adquisició per part de la Fundació Pau Casals
El violoncel va ser adquirit per la Fundació Pau Casals el 2021 gràcies al mecenatge del Sr. Joan Uriach, amb la voluntat de conservar-lo i preservar-lo com a instrument històric i alhora mantenint-lo viu cedint-lo a joves violoncel·listes de gran talent. Aquest programa, impulsat per la Fundació Pau Casals, compta amb la col·laboració d’Arnau Tomàs, violoncel·lista del Quartet Casals, Bernard Meillat, assessor musical de la Fundació Pau Casals i Peter Thiemann, violoncel·lista i col·laborador de la Fundació. El violoncel ha estat revisat de mans del lutier Xavier Vidal, que ja coneixia l’instrument i qui, en conveni amb la Fundació Pau Casals, en farà el manteniment i el seguiment.
Aquest 2023 el violoncel ha estat cedit en préstec per un any prorrogable al jove violoncel·lista Biel Garriga Carretero. Nascut el 2006 inicia els seus estudis musicals a l’edat de 4 anys a l’Aula de Música Contrapunt de Malgrat de Mar, amb la violoncel·lista Marion Peyrol. Actualment és alumne de Peter Thiemann. L’acte de lliurament del violoncel va tenir lloc el passat 6 de març al Conservatori del Liceu.