Centenari d’un projecte d’excel·lència musical i de compromís social
Sens dubte, Pau Casals és un dels noms més universals de la cultura Catalana. Va ser un músic “total”: innovador i virtuós en la interpretació que va elevar el violoncel com a instrument solista, un bon compositor, i un extraordinari director d’orquestra. L’Orquestra Pau Casals va ser un projecte musical excepcional creat i finançat per Pau Casals.
La passió de Pau Casals per a dirigir havia estat sempre present, però la seva carrera com a solista no li va permetre desenvolupar-la en tota la seva dimensió. Com ell mateix reconeixia, havia estat molt feliç tocant el violoncel, però no li produïa una satisfacció completa. Per a Casals, l’únic instrument sense limitacions era l’orquestra. En una ocasió, va dir:
«Si fins ara he estat feliç tocant el violoncel, quina felicitat quan tingui el major de tots els instruments, l’orquestra!»
Als 17 anys va dirigir els primers assajos de “Maria del Carmen”, d’Enric Granados. Al 1908, quan tenia 31 anys, es va iniciar de debò com a director d’orquestra, a París, amb l’Orquestra Lamoureux. Després, va ser director convidat a tot el món de manera regular.
Al 1919, després de deixar la seva residència a Nova York, es va establir a Barcelona. Afectat pel drama humà que va suposar la I Guerra Mundial, es va concentrar en dos objectius principals: la creació d’un projecte simfònic i el compromís social de la música. Com ara, el món vivia una pandèmia terrible: la mal anomenada “grip espanyola”, que va fer encara més feixuga postguerra europea.
Al 1919, a la seva arribada a Barcelona, el músic ja acumulava una carrera com a solista internacional plena d’èxits i un reconegut prestigi com a director d’orquestra. Havia dirigit moltes formacions simfòniques, d’entre les que podem citar la London Symphony Orchestra, la New York Symphony Orchestra, l’Orquestra Nacional Txeca, l’Orquestra de la BBC, o l’Orquestra Simfònica de Viena.
La creació de l’Orquestra Pau Casals
Casals va plantejar el projecte de creació d’una formació simfònica de qualitat. Si inicialment confiava a rebre la col·laboració de les institucions i entitats musicals, i el suport de mecenes, va descobrir ràpidament com el seu projecte no obtenia el suport i la complicitat artística que va imaginar. Per aquesta raó, va decidir seleccionar ell personalment als músics i finançar el cost de l’orquestra. Va comptar també amb el suport econòmic d’un petit grup de mecenes. Més de 370 concerts, la majoria d’ells oferts entre 1920 i l’inici de la Guerra Civil, indiquen una activitat frenètica, que permeten comprendre l’impacte musical i social de l’orquestra.
Va crear un equip promotor amb persones molt capacitades i compromeses amb el projecte com Soldevila, Carles Vidal-Quadras, Jeroni de Moragas, Felip Capdevila, Josep de Montoliu, Josep Andreu Miralles i Joaquim Pena. Després, serien especialment Joquim Pena, Felip Capdevila i Francisca Vidal.
Amb la col·laboració especial del seu germà Enric Casals, primer violí, i Bonaventura Dini com a primer violoncel i més de vuitanta músics, l’Orquestra Pau Casals va interpretar el seu primer concert el 13 d’octubre de 1920 al Palau de la Música Catalana.
El repertori incorporava principalment obres de Bach, Beethoven, Vivaldi, Saint-Saëns, Arnold Bax, Ernest Bloch, Enesco, Béla Bártok, Richard Strauss, Gustav Mahler, Prokófiev, Webern, Schönberg, i de compositors catalans com Garreta, Granados, Albéniz, Millet, Cassadó, Enric Morera, Robert Gerhard, entre altres.
Durant els disset anys següents l’orquestra va ser dirigida pels millors noms del moment i hi van participar grans músics internacional que van passar a formar part del repertori de solistes habituals de l’Orquestra Pau Casals.
Un altre reflex de la personalitat Casals i de la filosofia i valors que va impulsar, va ser la decisió de centrar l’activitat de l’Orquestra a Barcelona, rebutjant les gires internacionals. Això hauria estat una font d’ingressos important, però no encaixava amb el compromís de fer arribar la música simfònica a tothom.
Excel·lència musical, prestigi internacional i popularitat local
Amb l’adveniment de la República, a l’Orquestra Pau Casals es van multiplicar els concerts fora de Barcelona, que en moltes ocasions tenien un caràcter benèfic per a finançar projectes socials, com hospitals, asils, etc.
Noms molt importants de la música van ser convidats a dirigir l’orquestra o participar-hi com a solistes: Richard Strauss, Arnold Schöenberg, Igor Stravinski, Alfred Cortot, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Enric Morera, Joan Lamote de Grignon, Joaquim Cassadó, Robert Gerhard, Gaspar Cassadó, o Eduard Toldrà, entre d’altres.
Paral·lelament al projecte de l’Orquestra, Casals va impulsar l’any 1925 la creació de l’Associació Obrera de Concerts: una entitat civil autogestionada pels obrers amb l’objectiu de facilitar l’accés de les classes populars a la mateixa música extraordinària que l’Orquestra Pau Casals oferia a les classes més acomodades.
El final de l’Orquestra Pau Casals
Malauradament, la Guerra Civil Espanyola i el triomf del règim franquista van provocar el final de l’Orquestra Pau Casals. Casals es va exiliar a Prada de Conflent, al sud de França. Però el record de l’enorme impacte artístic es manté viu. Casals dedicà la resta de la seva vida a la direcció orquestral, reivindicant la grandesa de la música com a expressió de compromís amb la pau i les persones.
La celebració del Centenari de l’Orquestra Pau Casals se celebrarà els anys 2020-2021, amb concerts, exposicions, i activitats culturals. Malgrat la situació del COVID-19, els projectes van endavant, amb noves dates i nous formats.