Construint ponts i traspassant fronteres, la música de Pau Casals ha esdevingut sempre un símbol per unir pobles, amb un afany de fer arribar la música a tothom.
A Lituània, el petit país del nord d’Europa on la cultura, l’art i la música hi són molt presents, trobem un clar exemple de col·laboració amb la Fundació Pau Casals que ens connecta amb nous projectes internacionals. Uns projectes que enllacen la tradició amb la innovació i els joves a través del so del violoncel.
Atraient violoncel·listes de tot el món a la ciutat portuària més important de Lituània, al Mar Bàltic, neix el Festival i Competició internacional de Violoncel de Klaipeda i s’estableix el 2017, amb cita cada dos anys. Es va crear com un projecte inspirador amb concerts d’altíssim nivell, espectacles de música al voltant del violoncel, dansa i altres llenguatges artístics, projeccions, conferències, tallers, accions i concerts a l’espai públic, com a brillant iniciativa per apropar l’art a nous públics. Com ha citat el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo:
…El Festival de Klaipeda és una experiència molt emocionant d’altíssima qualitat que val la pena conèixer…
L’important vincle que manté el Festival i la Fundació, ha fet possible que enguany els guanyadors ex aequo del Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes 2018, Carla Conangla i Johannes Gray, han estat convidats a participar en la present edició amb un magnífic concert amb obres d’Albèniz, Casals, Cassadó, Debussy, Granados i Falla, acompanyats per la pianista Jonė Punytė.
El Festival està organitzat pel Klaipeda Concert Hall, amb el violoncel·lista Mindaugas Backus, director artístic de l’Orquestra de Cambra de Klaipeda i el seu magnífic equip. A l’edició del darrer mes de maig de 2019 van participar en les diferents categories més de 300 joves violoncel·listes procedents de 21 països d’Europa, Amèrica i Àsia. Els guanyadors de la categoria professional (d’entre 18 i 30 anys), van ser: 1r premi, i guanyador de la Menció d’Honor de la Fundació Pau Casals: Kyung Jun Lee, (Corea del Sud); 2n premi: Florian Pons (França); i 3r premi: Kamil Mukhametdinov (Federació Russa).
Un altre vincle amb l’actual Lituània el trobem amb Thomas Mann, premi Nobel de literatura de 1929, i gran admirador de Casals. L’escriptor tenia una casa a Nida, molt a prop de Klaipeda, un lloc d’inspiració imprescindible per a Thomas Mann. Com Casals va fer amb la seva casa de Sant Salvador, El Vendrell, després de la Guerra Civil d’Espanya, Thomas Mann va abandonar casa seva i va prendre la decisió de no tornar-hi mentre el règim nazi estigués en el poder. Malauradament no hi va tornar mai més.
El tercer vincle entre Lituània i Pau Casals és Alexander Schneider. El violinista lituà que va convèncer Casals de trencar el seu silenci després de la II Guerra Mundial, per emprendre l’organització del Festival dedicat a Bach l’any 1950 a Prada de Conflent, amb motiu del bicentenari de la seva mort. Des d’aquell moment va ser un col·laborador i gran amic del mestre. La música i l’amistat els va unir per sempre.
