El dia que el món va cantar per la pau
El 24 d’octubre de 2021 es commemora el 50è aniversari de l’estrena de l’Himne per a les Nacions Unides, compost per Pau Casals amb lletra d’W.H. Auden. L’acte es va celebrar a la seu de l’Assemblea General a Nova York, i el mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides de la mà del Secretari General U-Thant, en reconeixement a la seva trajectòria vital de compromís amb la pau, la democràcia i la llibertat. El seu discurs d’agraïment, improvisat i emotiu va esdevenir un moment històric de referència.
Casals va defensar la pau com un objectiu prioritari. Contraposava la música, que expressava el bo i millor de la humanitat, a la guerra, que per ell era el pitjor.
La relació de Pau Casals amb les Nacions Unides va ser molt llarga i intensa. Després de la II Guerra Mundial va protestar amb el seu silenci pel fet que els aliats van mantenir la dictadura del General Franco. I en aquest context de la Guerra Freda i l’amenaça nuclear, va mobilitzar-se en favor de la pau i la democràcia fins el final de la seva vida. Pau Casals va ser convidat a tocar en tres ocasions: el 1958, el 1963 i el 1971, i els seus tres discursos son una magnífica expressió del pensament i sensibilitat d’aquest català universal. El 50è aniversari del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides ha estat declarat “commemoració oficial de 2021” per la Generalitat de Catalunya.
Un missatge de pau al món
Durant l’estiu de l’any 1958 Pau Casals va unir la seva veu a la del llegendari Albert Schweitzer en un manifest on demanaven als governants russos i nord-americans la paralització de la carrera armamentista i de les proves nuclears.
Poc després Casals va ser convidat pel secretari general, Dag Hammarskjöld, a participar en el concert commemoratiu del tretzè Aniversari de les Nacions Unides a Nova York. Casals, que mantenia la seva protesta de no tocar als països aliats davant la pervivència de la dictadura de Franco a Espanya, va acceptar ja que la seu de les Nacions Unides era considerat terreny internacional neutre. Feia trenta anys que Casals no tocava als Estats Units. Aquest fòrum internacional, malgrat els problemes i obstacles que sorgien al seu pas, representava la major esperança per a assentar les bases de la pau i la comprensió entre les nacions. Casals no va desaprofitar aquesta oportunitat d’utilitzar la música i el seu violoncel per fer arribar el seu missatge de Pau al món.
Acompanyat pel seu amic i pianista Mieczyslaw Horszowski, va interpretar la Sonata núm. 2 en Re Major per a violoncel i piano de J.S. Bach. El programa incloïa també la Simfonia núm. 5 de Honegger i la Simfonia núm. 4 de Brahms interpretades per l’Orquestra Simfònica de Boston.
El concert, juntament amb el missatge de Pau Casals, es va retransmetre a setanta-cinc emissores de cinc continents i la CBS la va emetre per televisió, convertint la seva figura en un símbol de la pau al món.
Les nacions més poderoses, tenen el deure i responsabilitat de mantenir la pau. Confio profundament que les grans masses d’aquests països desitgin la comprensió i cooperació entre totes els homes. És hora que els governs i els qui tenen autoritat posin fil a l’agulla perquè aquest desig no resulti impossible. Les Nacions Unides són l’esperança per aconseguir la pau, i cal donar-los l’autoritat necessària perquè actuïn en benefici nostre…
El Pessebre: una croada
per la pau
La segona vegada que Pau Casals va anar a les Nacions Unides, va ser el 1963, quan el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, el va convidar a la seu de Nova York per dirigir el seu oratori El Pessebre amb l’Orquestra del Festival Casals i el Cor de l’orquestra de Cleveland. El secretari general U-Thant el presentà com «un gegant de la música d’aquest segle» i «una personalitat coneguda en tot el món com a campió de la pau i dels drets de l’home».
El pessebre s’havia estrenat el desembre del 1960, a Acapulco, Mèxic, en agraïment al país que va obrir els braços als exiliats espanyols. Dos anys més tard, el 1962 a San Francisco Casals anunciava la seva Creuada per la Pau que el portaria a dirigir seu oratori arreu del món. La música era la seva única arma i havia decidit que tots els beneficis econòmics es destinarien a un fons creat per a promoure aquelles causes que defensaven la dignitat humana, la fraternitat entre els homes i la pau mundial.
El programa incloïa el missatge de pau de Pau Casals en el qual reclamava la unió i la fraternitat dels pobles.
La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser una font de comunicació entre els homes. Una vegada més exhorto els meus col·legues músics d’arreu el món que posin la puresa del seu art al servei de la humanitat amb l’objecte d’unir tots els pobles amb llaços fraternals. Amb aquest objectiu a la meva ment, considero el meu deure oferir la meva humil contribució en forma d’una croada personal. Fer que cadascun de nosaltres, en la mesura de les nostres possibilitats, contribueixi com li sigui possible a assolir aquest ideal amb tota la seva plenitud i que ens permeti unificar les nostres fervents pregàries perquè en el futur proper tota la humanitat pugui reunir-se en una abraçada espiritual.
Himne per a les Nacions Unides
El 1970, el secretari general U-Thant va escriure a Casals per demanar-li que composés un Himne a les Nacions Unides a partir del text Preàmbul de la Carta de les Nacions Unides. Casals va acceptar l’encàrrec, però davant la dificultat del text es va proposar al poeta W.H. Auden, que creés un text nou per a l’ocasió. L’obra, escrita per a cor i orquestra sense solistes, va ser titulada Himne a les Nacions Unides i es va estrenar el 24 d’octubre de 1971 a la seu de l’Assemblea General, a Nova York, amb la participació del Cor de la Manhattan School of Music, els Cantants de les Nacions Unides, i l’Orquestra de Festival Casals sota la direcció de Pau Casals.
Aquell mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. U-Thant li va entregar amb les següents paraules:
Vós heu dedicat la vostra vida a la veritat, a la bellesa i a la pau. Com a home i com a artista vostè personifica els ideals que són símbols de les Nacions Unides.
En resposta a aquesta distinció, que no s’esperava, emocionat i aclaparat per l’honor que acabava de rebre, Casals va pronunciar un dels discursos més emotius que se li recorden a favor de la Pau i de la seva terra natal, Catalunya, de la qual vivia exiliat des de feia més de trenta dos anys.
Estic molt emocionat… aquest és l’honor més gran que he rebut mai perquè parla del que tota la vida he sentit i m’ha inspirat. La meva mare, una dona excepcional genial, va començar a parlar-me de pau quan jo era un nen, ja que en aquell temps hi havia moltes guerres i jo vaig néixer enmig d’una guerra. Per aquest motiu tot el que ve de les Nacions Unides va directament al meu cor i segueixo atentament tot el que les Nacions Unides fa.
Sóc català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món, ús diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir l’inici de les Nacions Unides. Totes la autoritats de Catalunya es van trobar al segle onze en una ciutat de França -en aquell temps Catalunya- per parlar de pau… al segle onze! Pau al món, en contra, en contra de les guerres i la inhumanitat de les guerres; això va ser Catalunya.
Durant el mateix concert Casals va dirigir el Concert en Re menor per a dos violins de J.S. Bach, amb els violinistes Isaac Stern i Alexander Schneider i el Concert en Do major per a tres instruments de teclat de J.S. Bach amb els pianistes Mieczyslaw Horszowski, Rudolf Serkin i Eugène Istomin.
Després d’una hora i mitja de concert i de forma totalment improvisada, Pau Casals va interpretar davant de tot l’hemicicle el Cant dels Ocells, com a cant d’esperança i de pau.
Altres visites
La relació de Pau Casals amb Nacions Unides va més enllà de les tres ocasions que va ser-hi convidat a tocar. El 1970 es va celebrar el concert benèfic “Salud Casals” al Lincoln Center de Nova York, en benefici del programa de joves de l’American Symphony Orchestra. Casals va dirigir 100 violoncel·listes interpretant la seva “Sardana” per a violoncels. Dos dies més tard, el 17 d’abril, es va celebrar una recepció al Hall de les Nacions Unides, presidit pel Secretari General U-Thant. Aquell dia Casals va enregistrar un missatge on demanava millors condicions per als infants i es dirigia a les noves generacions i que es pot veure aquí.
El 1973 Casals va fer la seva darrera visita a les Nacions Unides. Va tractar-se d’una recepció amb el Secretari General Kurt Waldheim. Casals era a Nova York pels concerts del Festival Casals que es van celebrar al Carnegie Hall.
El 1977, quatre anys després de la mort de Pau Casals, les Nacions Unides van dedicar-li un bust de bronze. L’escultura és obra de Robert Berks, i a dia d’avui continua estant exposada al hall de la seu de l’Assamblea General de Nova York.
